Oscar Lafotet a l’Extrem

L‘Extrem, el Montroig menys transitat i tosc, terreny d’argelagues, romaní, savines i l’omnipresent voltor, que tot ho fita. Espai perfecte per gaudir d’una escalada que a voltes es torna aspre, de matisos subtils i bellesa íntima. L’Oscar Lafotet és un itinerari poc comercial malgrat el rentat de cara, no obstant esdevé una bona elecció, sempre que acceptem el joc que proposa.

Aproximació:

Des de Sant Llorenç hem de prendre la pista que surt del aparcament de la Paret de l’Os i de seguida trencar a la dreta direcció al refugi. Continuem per la pista i sempre que trobem un trencall prenem el que indica cap al refu; al cap d’una estona la pista es perd. En aquest punt hem de continuar a peu per un corriol ben fresat direcció al refugi. Al cap d’una estona de tenir la paret a la vista trobarem un trencall que ens mena directament a la base de la paret. En total uns 30 minuts des del vehicle.

L1(6a)

Durant el re-equipament es va obrir una entrada directa, completament equipada i força guapa, on haurem d’escalar per la fissura i amb un darrer tram de mig encastament d’allò més atlètic. Un cop superat aquest tram continuem per un diedre fins que podem sortir a dretes i continuar per terreny més indefinit fins la feixa. Pel camí trobem un parabolt sense placa. Muntem la reunió al costat d’un bloc característic. 45 metres, 5 parabolts i un clau.

L2(IV+)

Fem canvi de reunió i ens situem al peu d’un llaminer diedre, amb bona roca. Escalem tota la tirada pel diedre, perfectament assegurat amb parabolts. 25 metres, 4 parabolts.

L3(V+)

Continuem pel diedre, que es va trempant. Quan la cosa és posa tiesa flanquegem a la dreta (clau visible a la placa). Un cop encintat el clau seguim en diagonal i de seguida trobem un segon pitó. L’entrada a la role es fa en lleuger descens. 25 metres, 4 claus i una savina passada.

L4(V)

Canviem el xip i ara escalem una bonica placa, de nou ben assegurada amb parabolts. 30 metres, 3 parabolts, un plau, un pont de roca i una savina passada.

L5(V+)

Sortim per terreny fàcil fins situar-nos davant una bona panxa que superem amb un moviment atlètic.

Continuem vers una canal, amb una entrada delicada debut a la fragilitat de la roca. Un cop superat el tram seguim escalant en ramonage fins sortir al cim. 40 metres, 3 parabolts.

Descens:

Des del cim marxem vers l’oest a atènyer un corriol que baixa per un coll i que ens duu al camí d’ascens.

El que més m’ha agradat:

• Variada amb diedres, fissures, plaques i xemeneies.
• Ràpida, en un entorn recollit i tranquil.
• Els dos mosquetons i el malló que ens hem trobat… Regal de reis amb retard.

El que no m’ha agradat tant:

• Algun tram puntual de roca trencada, tot i que és part del joc.